Le site de la Font de la Canya
Le berceau séculaire de la culture de la vigne en Catalogne
Les découvertes du site de La Font de la Caña sont les premières preuves de la culture et de la manipulation de la vigne en Catalogne.
Vue aérienne du site de la Font de la Caña, Avinyonet del Penedès.
El jaciment de la Font de la Canya
El bressol mil·lenari del conreu de la vinya a Catalunya
Les troballes al jaciment de La Font de la Canya són el vestigi més antic que demostra el conreu i la manipulació de la vinya a Catalunya.
Vista aèrea del jaciment de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès. Arqueovitis Cooperativa
VII aC
The archeological site of Font de la Canya
The millenary cradle of Catalonian vineyards
The findings on the La Font de la Canya archeological site are the oldest proof we have demonstrating the care and manipulation of vineyards in Catalonia.
Aerial shot of the Font de la Canya archeological site, in Avinyonet del Penedès. Arqueovitis Cooperativa.
Archaeobotanical remains found within a mill. They are carbonized vitis vinifera seeds dating back to the VII BCE, from the first iron age
VII aC
El yacimiento de La Font de la Canya
La cuna milenaria del cultivo de la viña en Cataluña
Los hallazgos del yacimiento de La Font de la Caña son el vestigio más antiguo que demuestra el cultivo y la manipulación de la viña en Cataluña.
Vista aérea del yacimiento de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès. Arqueovitis Cooperativa.
Restos arqueobotánicos encontrados en el interior de un silo. Se trata de entonces carbonizadas de vitis vinifera datadas del siglo VII a. C., de la primera edad del hierro.
La splendeur maxilame de Tarraco : la capitale de l'Hispanie citérieure
La première internationalisation des vins produits en Catalogne
Les Romains sont arrivés dans la péninsule Ibérique, débarquant à Ampurias en 218 av. J.-C. À partir de cette époque, l’occupation romaine de l’ensemble du territoire catalan s’est accompagnée d’une expansion de la culture de la vigne et de la production de vin, surtout le long de la bande côtière, mais aussi à l’intérieur des terres. Tarraco (Tarragone) s’est consolidée en tant que capitale juridique et administrative et emporium commercial de l’Hispanie citérieure. Les vins de grande qualité de la capitale de Tarragone étaient connus dans tout l’empire. Le vin était également produit en grande quantité plus au nord, en Laietania, dans les épicentres de Baetulo (Badalona), Barcino (Barcelona) ou Iluro (Mataró).
L’expansion des vignobles a conduit à la création parallèle de villas romaines, les villae, basées sur la culture de céréales méditerranéennes, d’oliviers et de vignes. La viticulture devient une discipline de référence et le vin l’une des denrées les plus prisées.
Amphore
Pline l’Ancien
II dC
El máximo esplendor de Tarraco: la capital de Hispania citerior
La primera internacionalización de los vinos elaborados en Catalunya
Los romanos llegaron a la Península Ibérica desembarcando en Ampurias en el año 218 a. C.. A partir de ese momento, la ocupación romana de todo el territorio catalán se acompañó de la expansión del cultivo de la viña y la elaboración del vino, especialmente en la franja litoral, aunque también llegó a zonas interiores
Plinio el Viejo resaltó las calidades de nuestros vinos.
Ámfora tipo Dressel. MNAT Inv: 34009 / G. Jové.
II dC
The Tarraco golden age: Capital of hither Iberia
The first internationalization of Catalan wines
The Romans arrived on the Iberian Peninsula landing at Empúries in 218 BCA. From then on, the Roman occupation of the entire Catalan territory was accompanied by the expansion of vine cultivation and winemaking, especially in the coastal regions, although it also reached inland areas.
Plini the Elder spoke highly about the quality of our wines
Dressel type amphora. MNAT Inv: 34009 / G. Jové.
Màxima esplendor de Tàrraco: capital d’Hispània citerior
La primera internacionalització dels vins elaborats a Catalunya
Els romans arriben a la península Ibèrica desembarcant a Empúries al 218 aC. A partir d'aquest moment, l'ocupació romana de tot el territori català és acompanyada de l'expansió del cultiu de la vinya i l'elaboració del vi, especialment a la franja litoral, tot i que també va arribar a zones interiors. Tàrraco (Tarragona) és establerta com la capital juridicoadministrativa i empori comercial de la Hispània Citerior. Els vins d'alta qualitat de la capital tarraconensis eren coneguts per tot l'imperi. També es produïa vi en altes quantitats més al nord, a la Laietània, als epicentres de Baetulo (Badalona), Barcino (Barcelona) o Iluro (Mataró).
L'expansió de la vinya va propiciar la creació en paral·lel de vil·les romanes, les vilae, basades en la tríada mediterrània de cereal, olivera i vinya. La viticultura va esdevenir una disciplina de referència i el vi una de les mercaderies més preuades. Abans de l'arribada dels romans, el vi era un producte exclusivament per les elits socials, usat en rituals i contextos sagrats. Amb la romanització de Catalunya, el consum del vi es generalitza i esdevé part important de la dieta mediterrània. Tanmateix, es va continuar elaborant vins d'alta qualitat, reservats a les classes dominants. Es calcula que una persona adulta, en època romana, consumia un litre diari de vi. Eren vins macerats amb espècies, mel i aigua, o aromatitzats amb herbes, flors i fins i tot fruites. El mulsum o la posca eren els noms d'aquestes begudes víniques.
Àmfora tipus Dressel. MNAT Inv: 34009 / G. Jové.
Plini el Vell va ressaltar les qualitats dels nostres vins.
Les monastères : les noveaux centres de vitiviniculture
Le (re)peuplement de la Catalogne par la vigne et le vin
Au Haut Moyen Âge, on assiste à la résurgence d’une nouvelle réalité politique, sociale, culturelle et économique ; et les monastères sont considérés comme une pièce clé dans ce processus grâce à la viticulture menée par ces entités.
Vue aérienne actuelle du monastère de Poblet.
Los monasterios: nuevos centros de vitivinicultura
La (re)población de Cataluña a través de la viña y el vino
En la alta edad media, se inicia un resurgimiento de una nueva realidad política, social, cultural y económica; y los monasterios son considerados una pieza clave en este proceso gracias a la vitivinicultura que se lidera desde estas entidades.
Vista aérea actual del monasterio de Poblet.
Monasteries: the new vinification centers
The repopulation of Catalonia through vineyards and wine
In the early Middle Ages, we find revival in the political, social, cultural and economical spheres; monasteries were considered a key part of this process thanks to the vitiviniculture that was led by these entities.
Aerial shot of the current Poblet monastery.
Els monestirs: Nous centres de vitivinicultura
La (re)població de Catalunya a través de la vinya i el vi
A l'alta edat mitjana, s'inicia un ressorgir d'una nova realitat política, social, cultural i econòmica; i els monestirs són considerats una peça clau en aquest procés gràcies a la vitivinicultura que es lidera des d’aquestes entitats.
Vista aèrea actual del monestir de Poblet.
Mascalbó i les Olles del cònsul
L’era de l’aiguardent i el lideratge en el comerç d’ultramar
A inicis del segle XVII, una nova expansió de la vinya a Catalunya respon a una necessitat de produir vi per a destil·lar i, així, obtenir aiguardents per comercialitzar. Les Olles del Cònsul són el punt de partida.
“Llibre dels Secrets d’Agricultura, Casa, Rústica i Pastoril” del fra català Miquel Agustí, editat el 1617 i que teoritza sobre els destil·lats.
Botes a la platja de Vilanova i la Geltrú, finals segle XIX. Autor: No identificat. ACGAF60-140 Arxiu Fotogràfic municipal.
1685
Mascalbó and the Olles del Cònsul
The age of distilled drinks and its reign on the overseas trade
At the beginning of the XVII century, as a response to a new need of wine production for distillation, Catalonia saw an expansion of its vineyards. The Olles del Cònsul are the starting point, they opened the doors for this new commerce industry.
Wine barrels at the port of Vilanova i la Geltrú in the late 19th century. Author: UNknown. ACGAF60-140 Municipal Photographic Archive.
“Llibre dels Secrets d’Agricultura, Casa, Rústica i Pastoril” by the Catalan friar Miquel Agustí, edited in 1617. It offers theories about distilled drinks.
1685
Mascalbó y las Olles del Cònsul
La era del aguardiente y su liderazgo en el comercio de ultramar
A inicios del siglo XVII, en respuesta a una nueva necesidad de producción de vino para la destilación, Cataluña vio una expansión de sus viñas, abriendo así puertas al comercio de estas bebidas. Las Olles del Cònsul son el punto de partida.
Botas en la playa de Vilanova y la Geltrú, a finales del siglo XIX. Autor: No identificado. ACGAF60-140 Arxiu Fotogràfic municipal.
“Llibre dels Secrets d’Agricultura, Casa, Rústica i Pastoril” del fray catalán Miquel Agustí, editado el 1617 y que teoriza sobre los destilados.
Mascalbó et les marmites du consul
L’ère du spiritueux et son leadership en matière de commerce extérieur
Vers le XXe siècle, la tradition de la distillation dans la région de Reus et du Camp de Tarragone s’est consolidée autour de la production de liqueurs et de vermouths. Le vermouth de Reus est aujourd’hui encore reconnu et exporté dans le monde entier.
Gravure d’une image publiée dans le « Llibre dels Secrets d’Agricultura, Casa, Rústica i Pastoril » du frère catalan Miquel Agustí, publié en 1617
Port de Vilanova i la Geltrú à la fin du XIXe siècle. Archives régionales du Garraf. Collection photographique municipale
1809 – 1811
La Malvasia de Sitges de Can Falç
L’étiquette de l’une des plus anciennes marques de vin de Catalogne
Le Malvasia de Sitges est un cépage traditionnel catalan qui remonte à l’époque médiévale.
“Malvasia de casa Falç de Sitges. de Catalluña, comprada en Palma de Mallorca Calle de Apuntadores”, 1809-1811. Arxiu Històric Municipal de Sitges, Fons Falç-Dalmau.
“La recol·lecció de la Malvasia de Sitges”, 1895. Joaquim de Miró. Sitges, oli sobre tela. Fons Cau Ferrat. Museu de Maricel.
1809-1811
La malvasia de Sitges de Can Falç
La etiqueta de una marca de vino más antigua de Catalunya es una Malvasia de Sitges del 1809
La Malvasia de Sitges es una de las variedades de uva más antiguas de Cataluña y con más proyección intencionalidad ya desde el siglo XVI.
“La recol·lecció de la Malvasia de Sitges”, 1895. Joaquim de Miró. Sitges, oleo sobre tela. Fons Cau Ferrat. Museu de Maricel.
"Malvasia de casa Falç de Sitges. de Catalluña, comprada en Palma de Mallorca Calle de Apuntadores”, 1809-1811. Arxiu Històric Municipal de Sitges, Fons Falç-Dalmau.
1809 – 1811
The malvasia of sitges from Can Falç
The oldest Catalan wine brand label, belonging to a Malvasia de SItges varietal from 1809
Malvasia de Sitges is one of the oldest grape varieties in Catalonia, with the most international cognition since the 16th century.
“The Malvasia of Sitges Harvest", 1895. Joachim of Miró. Sitges, oil on canvas. Cau Ferrat Fund. Maricel Museum.
Sitges, Fons Falç-Dalmau. "Malvasia of casa Falç de Sitges. Catalonian, bought in Palma de Mallorca in Apuntadores Street”, 1809-1811. Sitges Municipal Historical Archive, Falç-Dalmau Fund.
1809 – 1811
La Malvasia de Sitges de Can Falç
L’etiqueta de marca de vi més antiga de Catalunya és una Malvasia de Sitges del 1809
La Malvasia de Sitges és una de les varietat de raïm més antigues de Catalunya i amb més projecció internacional ja des del segle XVI.
“Malvasia de casa Falç de Sitges. de Catalluña, comprada en Palma de Mallorca Calle de Apuntadores”, 1809-1811. Arxiu Històric Municipal de Sitges, Fons Falç-Dalmau.
“La recol·lecció de la Malvasia de Sitges”, 1895. Joaquim de Miró. Sitges, oli sobre tela. Fons Cau Ferrat. Museu de Maricel.
Les vins mousseux catalans
Le leadership catalan en matière de vins mousseux et leur internationalisation
Les premiers vins mousseux connus de la péninsule Ibérique ont été élaborés en Catalogne.
Ouvrier lors du débouchage d’une bouteille, 1901. Archives nationales de Catalogne, ACAP20-1046-N-70.
Los espumosos catalanes
El liderazgo catalán de los vinos espumosos y su internacionalización
Los primeros vinos espumosos conocidos de la Península Ibérica fueron elaborados en Cataluña a medioados del siglo XIX y Sant Sadurní d’Anoia lideró el sector.
Treballador durant el procés de degollament d'una ampolla, 1901. Arxiu Nacional de Catalunya, ACAP20-1046-N-70.
Catalan Sparklings
The catalan lead in sparkling wines and its internationalization
The first known sparkling wines from the Iberian Peninsula were made in Catalonia in the mid-19th century. Sant Sadurní d'Anoia led the sector.
Worker during the process of opening a bottle to remove the yeast residue after the second fermentation, 1901. National Archive of Catalonia, ACAP20-1046-N-70.
La bombolla catalana
El lideratge català dels vins escumosos i la seva internacionalització
Els primers vins escumosos coneguts de la península Ibèrica van ser elaborats a Catalunya a mitjan segle XIX i Sant Sadurní d’Anoia va liderar el sector.
Treballador durant el procés de degollament d’una ampolla, 1901. Arxiu Nacional de Catalunya, ACAP20-1046-N-70.
La lucha contra al Filoxera
La lucha y superación de las tres grandes plagas europeas del siglo XIX.
Europa sufrió tres grandes plagas durante el siglo XIX, todas de origen americano.
Detalles del insecto phylloxera vastatrix a “Estudios sobre la phylloxera vastatrix: precedidos de una reseña histórica de la vid y de sus enfermedades,” de Joan Miret, 1878. CDV Vinseum.
El combat contra la Fil·loxera
La lluita i superació de les tres grans plagues europees del segle XIX
La porta d’entrada per Catalunya és al municipi de Rabós, cap al 1879. La solució va arribar gràcies a les comissions antifil·loxèriques constituïdes pels propietaris rurals que comencen a implementar la cura amb els peus americans.
Detalls de l’insecte phylloxera vastatrix a “Estudios sobre la phylloxera vastatrix: precedidos de una reseña histórica de la vid y de sus enfermedades,” de Joan Miret, 1878. CDV Vinseum.
The fight against Phylloxera
The struggle and overcoming of the three great European plagues of the 19th century.
○ The gateway phylloxera takes to get to Catalonia is in the town of Rabós, around 1879. All over Catalonia, antiphylloxeric associations were organized, consisting of farm house owners who started taking action against the plague by grafting their vines with American roots as a solution.
Details of the phylloxera vastatrix insect in “Estudios sobre la phylloxera vastatrix: precedidos de una reseña histórica de la vid y de sus enfermedades,” by Joan Miret, 1878. CDV Vinseum.
Lutte contre le phylloxéra
Combattre et vaincre les trois grands fléaux européens du XIXe siècle
L’Europe a connu trois grands fléaux au cours du XIXe siècle, tous d’origine américaine. Le premier est le champignon de l’oïdium, détecté vers 1845.
Detalls de l’insecte phylloxera vastatrix a “Estudios sobre la phylloxera vastatrix: precedidos de una reseña histórica de la vid y de sus enfermedades,” de Joan Miret, 1878. CDV Vinseum.
Los centros enológicos de Vilafranca y Reus
Espacios de investigación y formación para los propietarios rurales.
Las estaciones enológicas son una pieza clave en el camino hacia la modernización y mejora de la calidad de los vinos catalanes.
Postal de la Estación Enológica de Reus, hacia el 1920. Dominio público.
Sala de laboratorio de la Estación Enológica de Vilafranca, curso 1918. Arxiu comarcal Alt Penedès. fons ACAP20-5, Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).
Les estacions enològiques de Vilafranca i Reus
Uns espais d’investigació i formació pels propietaris rurals
Les estacions enològiques són un peça clau en el camí cap a la modernització i millora de la qualitat dels vins catalans.
Sala de laboratori de l’Estació Enològica de Vilafranca, curs 1918. Arxiu comarcal Alt Penedès. fons ACAP20-5, Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).
Postal de l’Estació Enològica de Reus, cap al 1920. Domini públic.
The oenological research stations of Vilafranca and Reus
Research and training spaces for rural land owners.
The oenological research stations are a key part of the journey towards modernizing and improving the quality of Catalan wines.
Postal of the Enological Research Station of Reus, around 1920. Public domain.
Laboratory room of the Enological Research Station of Vilafranca, class of 1918. Alt Penedès County Archive. Fons ACAP20-5, Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).
Les centres viticoles de Vilafranca et de Reus
Espaces de recherche et de formation pour les propriétaires ruraux
Les stations œnologiques sont un élément clé de la modernisation et de l’amélioration de la qualité des vins catalans
Salle d’outils.
Carte postale de la station œnologique de Reus. Domaine public.
1875 – 1920
Le coopérativisme viticole en Catalogne
L’organisation de la classe paysanne des vignerons catalans
La crise du phylloxéra a entraîné de nombreuses difficultés économiques pour les agriculteurs, non seulement pendant les années sans récolte, mais aussi en raison de la nécessité d’investir dans l’opération d’arrachage des vignes mortes et de leur remplacement par des vignes résistantes, avec des greffons de plants américains.
Section de la cave du Sindicato de Cooperación Agraria, de Gandesa. Cèsar Martinell, 1919. Archives historiques de la COAC.
« Campesino la Unión de Rabassaires de Cataluña est votre organisation syndicale : A ce titre, elle a toujours veillé à vos intérêts de classe », affiche publiée par la Unión de Rabassaires pendant le conflit.
1875 – 1920
El cooperativismo vitivinícola en Catalunya
La organización del estamento campesino de la vitivinicultura catalana.
La crisis de la filoxera causó muchas dificultades económicas para los campesinos, no sólo por los años sin cosecha, sino por la necesidad de inversión en la operación de arrancar las cepas muertas y sustituirlas por los resistentes. Las cooperativas agrícolas dieron la cobertura necesaria.
“Camperol la Unió de Rabassaires de Catalunya és la teua organització sindical : Com a tal ha vetllat i vetllarà sempre pels teus interessos de classe” cartel publicado por la Unió de Rabassaires durante la Guerra Civil, de Ricard Fàbregas, 1936-1939.
Sección de la Bodega del Sindicato de Cooperación Agraria, de Gandesa. Cèsar Martinell, 1919. Archivo Histórico del COAC.
1875 – 1920
The cooperativism in catalan winegrowers
The organization of the wine-growing estates in catalan vitiviniculture.
The phylloxera crisis brought with it a considerable economic struggle for winegrowers, not only in the years they couldn’t harvest anything, but for the necessary investments they needed to make in order to uproot all the dead vines and substitute them with plague-resistant ones, grafted with American roots. Agricultural cooperatives provided the necessary coverage for this.
“Camperol la Unió de Rabassaires de Catalunya és la teua organització sindical : Com a tal ha vetllat i vetllarà sempre pels teus interessos de classe” // “Farmers, the Harvesters Union of Catalonia is your syndicate : It has and it always will look after the interests of your class”poster published by the Union of Rabassaires during the Civil War, by Ricard Fàbregas, 1936-1939.
Cellar of the Sindicat Agrícol de l'Espluga de Francolí, 1910-1920. Enological Station glass plates.
1875 – 1920
El cooperativisme vitivinícola a Catalunya
L’organització de l’estament pagès de la vitivinicultura catalana.
La crisi de la fil·loxera va causar moltes dificultats econòmiques pels pagesos, no només pels anys sense collita, sinó per la necessitat d'inversió en l'operació d'arrancar els ceps morts i substituir-los pels resistents. Les cooperatives agrícoles van donar la cobertura necessària.
Secció del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària, de Gandesa. Cèsar Martinell, 1919. Arxiu Històric del COAC.
“Camperol la Unió de Rabassaires de Catalunya és la teua organització sindical : Com a tal ha vetllat i vetllarà sempre pels teus interessos de classe” cartell publicat per la Unió de Rabassaires durant la Guerra Civil, de Ricard Fàbregas, 1936-1939.
Du Statut du Vin aux DO catalanes
L’entrée du territoire catalan dans un cadre législatif moderne
C’est au XIXe siècle que l’on a commencé à s’intéresser à la détermination des appellations d’origine des vins de manière systématique et légiférée.
El Estatuto del Vino (Le Statut du vin), promulgué le 26 mai 1933 et publié au Journal officiel de Madrid n° 257 du 13 septembre 1932. Pages 1884 à 1900.
Del Estatuto del vino a las DO catalanas
La entrada del territorio catalán en el marco legislativo moderno
En el siglo XIX sempieza el interés por determinar las apelaciones de origen de los vinos de una forma sistemática y legislada. En 1932, el Estatuo del Vino ya propone 6 DO en territorio catalán.
L'Estatuto del Vino, elevado a ley el 26 de mayo de 1933 y publicado a la Gaceta de Madrid Núm. 257, el 13 de septiembre de 1932. Páginas 1884 a 1900.
From the Estatuto del Vino to the catalan DOs
The entry of Catalonia into a modern legislative framework.
In the 19th century, interest began to legally determine the origins of wines in a systematized manner. In 1932, the Estatuto del Vino proposed 6 Denominations of Origin in Catalonia.
The Estatuto del Vino, turned into a law on 26 May 1933 and published in the Gaceta de Madrid No. 257, on 13 September 1932. Pages 1884 to 1900.
Del Estatuto del vino a les DO Catalanes
L'entrada del territori català en un marc legislatiu modern
Al segle XIX s’inicia l’interès per determinar les apel·lacions d’origen dels vins d’una manera sistematitzada i legislada. Al 1932, l’Estatuo del Vino ja proposa 6 DO en territori català.
L'Estatuto del Vino, elevat a llei el 26 de maig de 1933 i publicat a la Gaceta de Madrid Núm. 257, el 13 de setembre del 1932. Pàgines 1884 a 1900.
1980
L’INCAVI
Quand le vin est une culture
Les estacions enològiques de Vilafranca i Reus van continuar la seva comesa durant el segle XX d'acompanyar el sector vitivinícola català. Amb l’arribada de la democràcia, la creació de l’INCAVI Les stations œnologiques de Vilafranca et de Reus ont poursuivi leur mission au cours du XXe siècle pour soutenir le secteur viticole catalan. aquest lideratge fins a dia d’avui.
Premier cours d’œnologie destiné à différents professionnels du secteur, dirigé par le professeur Jaume Ciurana. 1980. Fonds privé.
Le siège actuel de l’INCAVI se trouve à Vilafranca del Penedes et à Reus.
1980
EL INCAVI
Centro Público de Investigación al servicio de la actividad productiva vitícola y enológica nacional.
Las estaciones enológicas de Vilafranca y Reus continuaron su cometido durante el siglo XX de acompañar al sector vitivinícola catalán. Con la llegada de la democracia, la creación del INCAVI sigue este liderazgo hasta el día de hoy.
Primer curso de enologia dirigido a diferentes actores del sector, liderados por el profesor Jaume Ciurana. 1980. Fons particular.
Sedes actuales del INCAVI en Vilafranca del Penedes y Reus.
1980
THE INCAVI
Public Research Center serving the national viticulture and winemaking industry.
The wine-making research stations of Vilafranca and Reus continued their mission during the 20th century to support the Catalan wine industry. With the arrival of democracy in Spain, the creation of INCAVI takes on the mantle of leading these studies to this day.
Current headquarters of the INCAVI in Vilafranca del Penedès and Reus
First enology course aimed for different industry professionals, led by Professor Jaume Ciurana. 1980. Private fund.
1980
L’INCAVI
Centre Públic d'Investigació al servei de l'activitat productiva vitícola i enològica nacional
Les estacions enològiques de Vilafranca i Reus van continuar la seva comesa durant el segle XX d'acompanyar el sector vitivinícola català. Amb l’arribada de la democràcia, la creació de l’INCAVI segueix aquest lideratge fins a dia d’avui.
Primer curs d’enologia dirigit a diferents actors del sector, liderats pel professor Jaume Ciurana. 1980. Fons particular.
Seus actuals de l’INCAVI a Vilafranca del Penedès i a Reus
El logro de los vinos catalanes
Cuando el sector de los vinos catalanes ha vuelto a vencer
Este 2023 es un año de optimismo para el sector de la viña y el vino catalán. Si bien su trayectoria milenaria ha sido de nuevo afectada por la pandemia, la fuerza y el equilibrio entre vanguardia y tradición no se han rendido.
L’assoliment dels vins catalans
Quan el sector del vi català ha tornat a vèncer
Aquest 2023 és un any d'optimisme pel sector de la vinya i el vi català. Si bé la seva trajectòria mil·lenària ha estat de nou colpejada per pandèmies, la força i l'equilibri entre avantguarda i tradició no s'han rendit.
La réussite des vins catalans
Quand le secteur vitivinicole catalan triomphe à nouveau
Aquest 2023 és un any d'optimisme pel sector de la vinya i el vi català. Si bé la seva trajectòria mil·lenària ha estat de nou colpejada per pandèmies, la força i l'equilibri entre avantguarda i tradició no s'han rendit.
The achievements of catalan wines
The new triumphs of the Catalan wine industry
2023 is a year of optimism for the Catalan wine and vineyard industry. While its millennial career has yet again been struck by the pandemic, the balance between avant-garde ways of working and tradition hasn’t toppled.