1685

Tot i que els aiguardents són coneguts des del segle XIII gràcies als alquimistes com Ramon Llull o Arnau de Vilanova, no és fins època moderna que s’inicien les experiències de destil·lació per a un consum, dins d’un mercat modern i especialitzat.

A inicis del segle XVII, una nova expansió de la vinya a Catalunya respon a una necessitat de produir vi per a destil·lar i, així, obtenir aiguardents per comercialitzar. És sobretot en el Camp de Tarragona on s’estableixen les primeres protofàbriques d’aiguardent. Si bé el comerç de destil·lats provinents del nord d’Europa va arribar primer a la ciutat de Barcelona, el 1685, s’instal·len a Reus les “Olles del Cònsol”, a Mascalbó, el que es pot considerar la primera experiència coneguda de destil·lació de vins sistematitzada. No és d’estranyar que fou propietat del cònsol d’Anglaterra, ja que l’aiguardent de les comarques tarragonines, des del port de Salou, s’exportava principalment a Anglaterra i Holanda. A finals del segle XVIII, i amb el Decret de Lliure Comerç de Carles III al 1778, s’hi suma el mercat de les colònies americanes.

La destil·lació passa de ser una activitat menor que complementava els vins de baixa qualitat a un motor econòmic que basa un sector per si mateix. Es consolida, doncs, un comerç i una exportació marítima d’èxit que dotarà Catalunya d’una marina marcant poderosa per tota la seva costa, líder en les exportacions peninsulars basades en l’aiguardent i els vins. A canvi, arribaran a les nostres platges els productes colonials de les grans plantacions com el sucre, el tabac o el cotó.
Els aiguardents catalans oferien, per una banda, realitzar llargs viatges mantenint una conservació òptima del producte; i per altra, ben entrats el segle XVIII, aquests destil·lats van ser usats en fortificar els vins per ser embotellats. D’aquesta manera, el vi fortificat passarà a ser el producte mercantil perfecte: resistent als viatges i emmagatzemat en ampolles de fàcil transport i comercialització.

Façana actual de Mascalbó, a les afores de Reus. Casa datada des del segle XII.
Botes a la platja de Vilanova i la Geltrú, finals segle XIX. Autor: No identificat. ACGAF60-140 Arxiu Fotogràfic municipal.

Les fassines es van estendre per tot el territori. Els ports des d’on s’exportaven aquests destil·lats també s’amplien, i sobretot a partir del Decret de Lliure Comerç del 1778, encaminats a iniciar el viatge d’ultramar cap a les colònies americanes. És el cas dels ports de la Catalunya central com Vilanova i la Geltrú, Sitges o Mataró. A finals del XVIII Catalunya exportava quasi 42.000 pipes d’aiguardent, 60% del total des del port de Reus, mentre que un 7% ho feien des dels ports de Vilanova i la Geltrú i Sitges.

Gravat d’alambic publicat a “Llibre dels Secrets d’Agricultura, Casa, Rústica i Pastoril” del fra català Miquel Agustí, editat el 1617 i que teoritza sobre els destil·lats.
Gravat d’alambí publicat a “Llibre dels Secrets d’Agricultura, Casa, Rústica i Pastoril” del fra català Miquel Agustí, editat el 1617.

Aquest tractat es pot considerar el primer llibre important d’agricultura escrit en llengua catalana, on la viticultura té un pes especial. També hi són presents els destil·lats, tant per ús remeier, com per essències aromàtiques.

Per més informació