El jaciment de la Font de la Canya
El bressol mil·lenari del conreu de la vinya a Catalunya
Les troballes al jaciment de La Font de la Canya són el vestigi més antic que demostra el conreu i la manipulació de la vinya a Catalunya.
Vista aèrea del jaciment de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès. Arqueovitis Cooperativa
Mà xima esplendor de Tà rraco: capital d’Hispà nia citerior
La primera internacionalitzaciĂł dels vins elaborats a Catalunya
Els romans arriben a la penĂnsula Ibèrica desembarcant a EmpĂşries al 218 aC. A partir d'aquest moment, l'ocupaciĂł romana de tot el territori catalĂ Ă©s acompanyada de l'expansiĂł del cultiu de la vinya i l'elaboraciĂł del vi, especialment a la franja litoral, tot i que tambĂ© va arribar a zones interiors. TĂ rraco (Tarragona) Ă©s establerta com la capital juridicoadministrativa i empori comercial de la HispĂ nia Citerior. Els vins d'alta qualitat de la capital tarraconensis eren coneguts per tot l'imperi. TambĂ© es produĂŻa vi en altes quantitats mĂ©s al nord, a la LaietĂ nia, als epicentres de Baetulo (Badalona), Barcino (Barcelona) o Iluro (MatarĂł).
L'expansiĂł de la vinya va propiciar la creaciĂł en paral·lel de vil·les romanes, les vilae, basades en la trĂada mediterrĂ nia de cereal, olivera i vinya. La viticultura va esdevenir una disciplina de referència i el vi una de les mercaderies mĂ©s preuades. Abans de l'arribada dels romans, el vi era un producte exclusivament per les elits socials, usat en rituals i contextos sagrats. Amb la romanitzaciĂł de Catalunya, el consum del vi es generalitza i esdevĂ© part important de la dieta mediterrĂ nia. Tanmateix, es va continuar elaborant vins d'alta qualitat, reservats a les classes dominants. Es calcula que una persona adulta, en època romana, consumia un litre diari de vi. Eren vins macerats amb espècies, mel i aigua, o aromatitzats amb herbes, flors i fins i tot fruites. El mulsum o la posca eren els noms d'aquestes begudes vĂniques.
Àmfora tipus Dressel. MNAT Inv: 34009 / G. Jové.
Plini el Vell va ressaltar les qualitats dels nostres vins.
Els monestirs: Nous centres de vitivinicultura
La (re)població de Catalunya a través de la vinya i el vi
A l'alta edat mitjana, s'inicia un ressorgir d'una nova realitat polĂtica, social, cultural i econòmica; i els monestirs sĂłn considerats una peça clau en aquest procĂ©s grĂ cies a la vitivinicultura que es lidera des d’aquestes entitats.
Vista aèrea actual del monestir de Poblet.
Mascalbó i les Olles del cònsul
L’era de l’aiguardent i el lideratge 
en el comerç d’ultramar
A inicis del segle XVII, una nova expansiĂł de la vinya a Catalunya respon a una necessitat de produir vi per a destil·lar i, aixĂ, obtenir aiguardents per comercialitzar. Les Olles del Cònsul sĂłn el punt de partida.
“Llibre dels Secrets d’Agricultura, Casa, RĂşstica i Pastoril” del fra catalĂ Miquel AgustĂ, editat el 1617 i que teoritza sobre els destil·lats.
Botes a la platja de Vilanova i la GeltrĂş, finals segle XIX. Autor: No identificat. ACGAF60-140 Arxiu FotogrĂ fic municipal.
1809 – 1811
La Malvasia de Sitges de Can Falç
L’etiqueta de marca de vi més antiga de Catalunya és una Malvasia de Sitges del 1809
La Malvasia de Sitges és una de les varietat de raïm més antigues de Catalunya i amb més projecció internacional ja des del segle XVI.
“Malvasia de casa Falç de Sitges. de Catalluña, comprada en Palma de Mallorca Calle de Apuntadores”, 1809-1811. Arxiu Històric Municipal de Sitges, Fons Falç-Dalmau.
“La recol·lecció de la Malvasia de Sitges”, 1895. Joaquim de Miró. Sitges, oli sobre tela. Fons Cau Ferrat. Museu de Maricel.
La bombolla catalana
El lideratge catalĂ dels vins escumosos i la seva internacionalitzaciĂł
Els primers vins escumosos coneguts de la penĂnsula Ibèrica van ser elaborats a Catalunya a mitjan segle XIX i Sant SadurnĂ d’Anoia va liderar el sector.
Treballador durant el procés de degollament d’una ampolla, 1901. Arxiu Nacional de Catalunya, ACAP20-1046-N-70.
El combat contra la Fil·loxera
La lluita i superaciĂł de les tres grans plagues europees del segle XIX
La porta d’entrada per Catalunya és al municipi de Rabós, cap al 1879. La solució va arribar grà cies a les comissions antifil·loxèriques constituïdes pels propietaris rurals que comencen a implementar la cura amb els peus americans.
Detalls de l’insecte phylloxera vastatrix a “Estudios sobre la phylloxera vastatrix: precedidos de una reseña histórica de la vid y de sus enfermedades,” de Joan Miret, 1878. CDV Vinseum.
Les estacions enològiques de Vilafranca i Reus
Uns espais d’investigació i formació pels propietaris rurals
Les estacions enològiques són un peça clau en el camà cap a la modernització i millora de la qualitat dels vins catalans.
Sala de laboratori de l’Estació Enològica de Vilafranca, curs 1918. Arxiu comarcal Alt Penedès. fons ACAP20-5, Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).
Postal de l’Estació Enològica de Reus, cap al 1920. Domini públic.
1875 – 1920
El cooperativisme vitivinĂcola a Catalunya
L’organització de l’estament pagès de la vitivinicultura catalana.
La crisi de la fil·loxera va causar moltes dificultats econòmiques pels pagesos, no nomĂ©s pels anys sense collita, sinĂł per la necessitat d'inversiĂł en l'operaciĂł d'arrancar els ceps morts i substituir-los pels resistents. Les cooperatives agrĂcoles van donar la cobertura necessĂ ria.
Secció del Celler del Sindicat de Cooperació Agrà ria, de Gandesa. Cèsar Martinell, 1919. Arxiu Històric del COAC.
“Camperol la Unió de Rabassaires de Catalunya és la teua organització sindical : Com a tal ha vetllat i vetllarà sempre pels teus interessos de classe” cartell publicat per la Unió de Rabassaires durant la Guerra Civil, de Ricard Fà bregas, 1936-1939.
Del Estatuto del vino a les DO Catalanes
L'entrada del territori catalĂ en un marc legislatiu modern
Al segle XIX s’inicia l’interès per determinar les apel·lacions d’origen dels vins d’una manera sistematitzada i legislada. Al 1932, l’Estatuo del Vino ja proposa 6 DO en territori català .
L'Estatuto del Vino, elevat a llei el 26 de maig de 1933 i publicat a la Gaceta de Madrid NĂşm. 257, el 13 de setembre del 1932. PĂ gines 1884 a 1900.
1980
L’INCAVI
Centre PĂşblic d'InvestigaciĂł al servei de l'activitat productiva vitĂcola i enològica nacional
Les estacions enològiques de Vilafranca i Reus van continuar la seva comesa durant el segle XX d'acompanyar el sector vitivinĂcola catalĂ . Amb l’arribada de la democrĂ cia, la creaciĂł de l’INCAVI segueix aquest lideratge fins a dia d’avui.
Primer curs d’enologia dirigit a diferents actors del sector, liderats pel professor Jaume Ciurana. 1980. Fons particular.
Seus actuals de l’INCAVI a Vilafranca del Penedès i a Reus
L’assoliment dels vins catalans
Quan el sector del vi català ha tornat a vèncer
Aquest 2023 és un any d'optimisme pel sector de la vinya i el vi català . Si bé la seva trajectòria mil·lenà ria ha estat de nou colpejada per pandèmies, la força i l'equilibri entre avantguarda i tradició no s'han rendit.
