1875 – 1920

La crisi de la fil·loxera va causar moltes dificultats econòmiques pels pagesos, no només pels anys sense collita, sinó per la necessitat d’inversió en l’operació d’arrancar els ceps morts i substituir-los pels resistents.

Paral·lelament, el sector vitivinícola a l’Estat Espanyol pateix una davallada constant del preu del vi durant el primer terç del segle XX, degut a un desequilibri entre la demanda i l’oferta en àmbit internacional, ja que apareixen produccions a gran escala amb més prestigi. A Catalunya, es va arribar a produir més vi del que es podia vendre’n. Aquesta situació d’inestabilitat va propiciar la voluntat d’associar-se entre els pagesos catalans.

La primera societat agrícola del camp català la trobem a Valls el 1888, i de seguida altres territoris van seguir l’exemple, fent de Catalunya territori pioner en aquest sistema d’organització sectorial. A Barberà de la Conca el 1894, a Blancafort el 1896, a Vilaseca i Salou el 1898, a la Selva del Camp el 1903, a Montsan el 1904, o al Vendrell el 1906. Entrats el segle XX, es multipliquen fins a arribar a centenars de sindicats agrícoles per tot Catalunya.

Catalunya i el País Valencià són considerades com les àrees on el cooperativisme agrari es va desenvolupar amb major intensitat. És important tenir en compte que algunes experiències organitzatives de l’estament pagès català van estar tenyides del naixement del moviment obrer sindicalista ideològic, el qual defensava el republicanisme federal i la lluita de classes també al camp.

Celler del Sindicat Agrícol de l’Espluga de Francolí, 1910-1920. Plaques de vidre de l’Estació Enològica, CDV VINSEUM.

El gran volum d’associats eren petits i mitjans treballadors de la terra que buscaven mancomunar l’accés a la modernitat tecnològica, aglutinar forces en la comercialització i distribució dels vins, i un paraigua d’ajuda social i humana per les famílies pageses, oferint una mutualitat i un espai de lleure i de reivindicació.

Secció del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària, de Gandesa. Cèsar Martinell, 1919. Arxiu Històric del COAC.
Vista aèrea de la Cooperativa de Rocafort de Queralt, actualment sota Cellers Domenys, 2019.

Les “Catedrals del vi” són aquells cellers cooperatius construïts seguint les tendències artístiques del modernisme català, però pensats arquitectònicament per optimitzar la productivitat i la qualitat del vi. Són considerats una primera aproximació a l’enginyeria industrial en el sector agrícola. L’expressió “Catedrals del vi” prové del dramaturg català Àngel Guimerà, el qual creia que la magnificència i expressió artística d’aquests cellers mereixia la comparació amb les catedrals gòtiques. N’hi ha quasi cent repartides per tot Catalunya, i la majoria van estar projectades pel deixeble d’Antoni Gaudí, Cèsar Martinell, o per Lluís Domènech i Muntaner. Són representatiu els de l’Espluga de Francolí al 1913, Nulles al 1917, Rocafort de queralt al 1918, Gandesa al 1919, o Cornudella de Montsant 1922.

“Cooperativa de Gandesa, 1919 – 2019. Promoció Centenari”
“Camperol la Unió de Rabassaires de Catalunya és la teua organització sindical : Com a tal ha vetllat i vetllarà sempre pels teus interessos de classe” cartell publicat per la Unió de Rabassaires durant el conflicte.

El cooperativisme agrari d’esquerres, vinculat als contractes de rabassa morta, es va consolidar durant el primer terç del segle XX. La necessitat d’una reivindicació de sector molt més específica, va propiciar que al 1922 es creés la Unió de Rabassaires el 1922, la qual va tenir un paper cabdal en l’organització del sector vitícola durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola.

Per més informació
Catedrals del vi
http://www.catedralsdelvi.cat/