IX – XIII

Tot i que el cultiu de la vinya mai va desaparèixer del tot durant el domini visigot i sarraí de Catalunya (VI – IX), sí que va minvar l’extensió i la producció de vi.

Tot i que el cultiu de la vinya mai va desaparèixer del tot durant el domini visigot i sarraí de Catalunya (VI – IX), sí que va minvar l’extensió i la producció de vi.A l’alta edat mitjana, s’inicia un ressorgir d’una cultura catalana visigòtica, i els monestirs són considerats una peça clau. A banda de ser enclaus de control territorial, eren centres litúrgics i espirituals, on el vi era un dels fonaments ritualístics i de la quotidianitat. Gràcies als ordes religiosos, la vinya aconsegueix agafar un paper important en la societat feudal.

Els monestirs inicien una tasca de replantació de la vinya en totes les seves possessions. El vi era tan indispensable com el pa per la litúrgia de la transsubstanciació cristiana, cosa que va propiciar que els monjos fossin els principals coneixedors, des de la tècnica de la viticultura, fins als processos de vinificació, passant per l’emmagatzematge i la comercialització i transport.

En un primer moment, els monjos benedictins funden els principals monestirs del nord de Catalunya: Sant Pere de Rodes (878), Sant Benet al Bages (960) o Sant Cugat del Vallès (785). A partir de l’entrada al mil·lenni, però, trobem una segona fase, més representativa del que significa la repoblació i que facilita una expansió cap al sud: Poblet (1150), Santes Creus (1160), Vallbona de les Monges (1175) com un convent femení, i el més reconegut, la cartoixa d’Escaladei al Priorat (1194), la primera de tota la península Ibèrica.

Els monjos cartoixans van arribar a dominar quasi tot el territori de l’actual comarca del Priorat, i ja al segle XIII hi ha documents que confirmen que en aquesta zona ja s’hi elaborava vi.

Vista aèrea actual del monestir de Poblet.
Vista actual del monestir de Sant Pere de Rodes (Empordà).

Benedictins, cistercencs, templers i cartoixans van liderar el renaixement monàstic a Catalunya. Els monestirs del sud del territori català se’ls hi atribueix l’expansió de la vinya i la cultura del vi, element essencial pel dogma i la fe cristiana.

Els monjos cartoixans van arribar al Priorat provinents de la Provença, cridats per Alfons II d’Aragó. Van escollir un paratge singular, protegit per la Serra Major de Montsant. Allà, tradicionalment es creu que un pastor hi havia somiat àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi. I d’aquí el nom Escaladei o “escala de Déu”, origen de la simbologia espiritual de la cartoixa.

Per més informació
Monestir Sant Pere de Rodes
https://patrimoni.gencat.cat/en/monuments/monumentos/sant-pere-de-rodes-monumental-complex
Monestir Vallbona de les monges
https://www.monestirvallbona.cat/en/
Monestir Món Sant Benet
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/monastery-sant-cugat
Monestir d’Escaladei
https://patrimoni.gencat.cat/en/monuments/monuments/carthusian-monastery-of-escaladei