Europa pateix tres grans plagues durant el segle XIX, totes d’origen americà. La primera és el fong oïdi, detectat cap al 1845. La segona és la més difícil d’erradicar, la Phylloxera Vastatrix, un insecte que ataca les arrels dels ceps fins a matar-lo. Mentre que la darrera, el míldiu, es detecta a la dècada de 1880’.

Les conseqüències són nefastes en tots els àmbits. En el camp de la viticultura, les noves varietals més resistents a l’encaix amb el peu americà són les que triomfaran, i fins i tot, alguns territoris catalans canvien el conreu per arbres fruiters, avellaners o cereals. Pel que fa al paisatgístic, s’abandonen moltes vinyes plantades en margers i costers. I finalment, les conseqüències socials es manifesten en l’èxode rural i l’abandonament dels contractes de conreu dominants, generant una conflictivitat al camp sense precedents.

Catalunya no torna a tenir la quantitat d’hectàrees prefil·loxèriques, però el sector català ho supera i inicia un procés d’especialització cap als vins d’alta qualitat, en terrenys més bons i seguint una voluntat i lideratge de modernització agrícola i enològica.

Tot i que l’oïdi i el míldiu són molt mortíferes per la vinya catalana, són fongs que s’arriben a controlar amb tractaments preventius. La fil·loxera, en canvi, és un petit insecte que s’alimenta a les arrels dels ceps, xuclant-los tota la saba fins a matar la planta. La solució era molt més complexa ja que no es detectava que el cep estava malalt fins que ja era massa tard per salvar-lo. La vinya catalana va patir un davallament nefast.

Però de la crisi en surten oportunitats que es lideren des de Catalunya. Cal ressaltar la creació d’un nou sector, la indústria dels vivers, aquelles empreses que subministren al sector de la pagesia aquelles plantes de vinya americana empeltades amb les varietats pròpies que es comencen a plantar gràcies a noves tècniques agrícoles. Els vivers més importants de l’Estat Espanyol estan afincades en territori català: Vilafranca, Lleida i Figueres.v

A Sant Sadurní d’Anoia, al cor del Penedès, es celebra la Festa de la Fil·loxera, on hi participen elements de cultura popular catalana – gegants, capgrossos i bestiari de foc – basats en la iconografia de l’insecte i el grup de personalitats que van liderar la cerca de la solució: els anomenats “Set savis de Grècia”, propietaris rurals vinculats al IACSI, entre d’altres, la família Raventós de Can Codorniu o els Mir de Can Guineu. D’aquesta manera es rememora de manera festiva i popular l’atac i el combat de la plaga, on la població d’aquest municipi no només van superar les adversitats sinó que, a la vegada, van posar les bases del nou sector exitós i representatiu: el Cava.