L’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) ha participat en el 8è Congrés Internacional sobre Viticultura de Muntanya, una trobada de referència organitzada pel CERVIM (Centre Europeu de Recerca, Estudi, Salvaguarda, Coordinació i Valorització de la Viticultura de Muntanya) i que enguany s’ha celebrat a Montreux (Suïssa).
En concret, l’INCAVI hi ha presentat el projecte de recuperació de Vitis vinifera a l’Alta Segarra, un territori amb una llarga tradició vitícola en altituds superiors als 600 metres sobre el nivell del mar, que va quedar fortament afectat per la crisi de la fil·loxera a finals del segle XIX (1895).
El treball, desenvolupat en col·laboració amb Vinyes Antigues de l’Alta Segarra, l’Observatori de Pujalt i agricultors privats, ha permès identificar 13 individus únics desconeguts dins d’aquesta subcomarca. Es tracta de plantes que, segons els resultats analítics basats en microsatèl·lits d’ADN, no coincideixen amb cap varietat registrada a la base de dades de l’INCAVI ni amb cap de les bases de dades internacionals consultades. Aquests individus constitueixen, per tant, possibles varietats de vinya fins ara desconegudes.
Paral·lelament, en el marc d’aquest projecte també s’ha implantat una vinya museu amb 27 varietats, amb l’objectiu de garantir-ne la conservació, així com la seva caracterització i estudi posterior.
Amb aquesta participació, l’INCAVI reforça el seu compromís amb la preservació del patrimoni vitícola, la recerca aplicada i l’adaptació de la vitivinicultura catalana als entorns de muntanya, contribuint al debat i a l’intercanvi de coneixement en un fòrum internacional de primer nivell.
El 8è Congrés Internacional sobre Viticultura de Muntanya ha reunit 110 professionals procedents de més de 12 països —investigadors, tècnics, institucions i agents del sector vitivinícola— amb l’objectiu d’analitzar els reptes i les oportunitats de la viticultura en entorns de muntanya, especialment en zones situades per sobre dels 500 metres sobre el nivell del mar i/o amb pendents superiors al 30%, sovint qualificades com a viticultura heroica.
El congrés, que inclou sessions científiques, ponències plenàries, classes magistrals i visites tècniques, configura com una plataforma clau per a l’intercanvi de coneixement, la transferència tecnològica i el debat sobre l’adaptació de la vitivinicultura als efectes del canvi climàtic, la sostenibilitat i la preservació del paisatge.