La Malvasia de Sitges de Can Falç
L’etiqueta de marca de vi més antiga de Catalunya és una Malvasia de Sitges del 1809
Municipi
DO
Municipi
DO
L’etiqueta de vi català més antiga és datada com a mínim del 1809.
Les marques europees més antigues fins ara conegudes són etiquetes franceses i alemanyes de la darrera dècada del segle XVIII. Per tant, aquesta etiqueta datada de principis del segle XIX no dista molt en el temps.
La Malvasia de Sitges és una varietat tradicional catalana que arriba en època medieval, de les més arrelades en el territori i més prestigioses. Es pot considerar una punta de llança dels vins més reconeguts de Catalunya des del segle XVII, essent el vi dolç català més referenciat. Exportada arreu del món des del port natural de Sitges, tant el mercat del nord d’Europa com, sobretot a partir del Decret de Lliure Comerç de finals del segle XVIII, al nou mercat colonial americà.
És important entendre la suma de factors que fan propiciar l’aparició de la primera marca de vi català. Cal un producte de renom i prestigi, i la Malvasia de Sitges era considerada un dels vins més internacional i emblemàtic dels Països Catalans. També és rellevant l’existència d’un productor d’aquest estil de vi amb suficient reconeixement per haver de determinar l’origen i la traçabilitat d’un producte de luxe, i la necessitat d’acreditar-ho en una etiqueta. I finalment, la capacitat d’accedir a les innovacions en les noves fórmules de comercialització dels vins emblemàtics i les tècniques per aconseguir una ampolla de vidre acompanyada d’una etiqueta on apareix l’apel·lació d’origen: vi de Malvasia i de Sitges.
El fet que apareguin les primeres ampolles de vi en un mercat català és un canvi transcendental, ja que fins aleshores el vi era comercialitzat en barra lons, porrons i botes de vi. La iniciativa d’emmagatzemar el vi d’alta qualitat en recipients de vidre és un episodi que s’avança al canvi d’era cap als vins catalans d’alta qualitat.
La Casa Falç de Sitges és un dels pioners catalans en l’embotellament i l’etiquetatge de vins fins. Mogut per una visió comercial, Ramon Dalmau i Falç decideix emportar-se amb ell algunes ampolles de la seva preuada Malvasia a Mallorca, fugint de Sitges en ple conflicte de la Guerra del Francès. Els Dalmau havien viatjat per tot Europa cap al 1800, on van conèixer de primera mà aquest nou sistema de comercialització. A la finalització del conflicte i de tornada a Sitges, vvan perfeccionar el procediment d’embotellament i van encarregar al gravador de Barcelona, Joan Masfarrer, una etiqueta molt més descriptiva i artística, digna de la primera marca d’un vi català.
L’especialització de la verema de la Malvasia de Sitges estava liderada per mans femenines. En ser una varietal de raïm amb necessitat de sobremaduració, els gotims de raïm eren minuciosament analitzats abans de ser veremats i entrats al celler i, si calia, collits gra per gra. Els costos de producció eren molt elevats i en resultava un vi molt preuat, de prestigi i reconegut en espais elitistes de tot Europa.
La costa catalana actualment és posicionada per ser un destí turístic internacional. Però fins fa cent anys, era un paisatge tenyit de ceps. Sitges exemplifica aquesta transformació sectorial, i el Celler de l’Hospital de Sitges s’ha posicionat com un baluard de vitivinicultura en un espai de sol i platja. La Malvasia, actualment, és patrimoni del Mediterrani i connecta aquells territoris que han estat bressol d’aquesta especial varietal.
La costa catalana actualment és posicionada per ser un destí turístic internacional. Però fins fa cent anys, era un paisatge tenyit de ceps. Sitges exemplifica aquesta transformació sectorial, i el Celler de l’Hospital de Sitges s’ha posicionat com un baluard de vitivinicultura en un espai de sol i platja. La Malvasia, actualment, és patrimoni del Mediterrani i connecta aquells territoris que han estat bressol d’aquesta especial varietal.