L’origen d’aquesta activitat econòmica es deu als contactes dels pobles mediterranis amb les comunitats autòctones del litoral català. Grecs i fenicis – interessats en els metalls, cereals o la sal del nostre territori – van començar a introduir productes de luxe, com el perfum o el vi, una beguda fins aleshores desconeguda pels grups locals, consumidors principalment de cervesa. Aquesta activitat d’intercanvi, mica en mica, es va anar acompanyant de les tècniques vitivinícoles que gradualment es van adaptar al Penedès.

L’activitat vitivinícola, el paisatge i la cultura del vi a Catalunya tenen una antiguitat de 2.700 anys d’arrelament.

Tot i que els fenicis introdueixen el consum del vi a través de les terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, no és casualitat que la zona del Penedès sigui l’escenari d’aquest bressol. Les característiques de la terra fèrtil, el clima càlid i suau i, sobretot, la proximitat del mar fan de la terra penedesenca la més idònia per desenvolupar aquesta elaboració mil·lenària. De fet, la Font de la Canya era un centre logístic i de mercaderies de la Cossetània ibèrica, on no només es comerciava vi, sinó que també s’han pogut trobar restes d’oli, salaons i principalment, cereals.
Una vegada es consoliden les comunitats ibèriques, el cultiu de la vinya a Catalunya s’expandeix i es generalitza el consum de vi com una eina d’estratificació social i d’ús ritualístic.