1870

Els primers vins escumosos coneguts de la Península Ibèrica van ser elaborats a Catalunya.

Ja a mitjans del segle XIX, el mercat català era el principal destí peninsular de vins provinents de la Champagne, i de seguida es van iniciar experiències liderades per catalans per tal d’aconseguir aquest estil de vi relacionat amb un consum de prestigi, gaudi i avantguarda. Les primeres proves les trobem a Terrassa amb l’elaborador Pau Galí, al 1851; seguit d’Agustí Vilaret al 1867 a Blanes, o Francesc Gil i Domingo Soberano a Reus al 1868, entre d’altres.

Però amb la caiguda de l’exportació francesa a causa de la crisi de la fil·loxera al país veí a la dècada de 1870’, augmenta exponencialment la demanda d’aquest estil de vi, i s’enceta la necessitat de produir escumosos catalans d’una manera sistematizada. La temptativa de crear empreses especialitzades en l’elaboració de vins escumosos agafa la força definitiva, i serà un fet transcendental per a l’economia i la cultura del vi a Catalunya.
Serà Codorniu, liderada pel visionari empresarial Manuel Raventós, l’experiència empresarial exitosa d’elaboració de vins escumosos per nutrir un mercat català, cada vegada més modern i exigent amb vins de qualitat.

L’esclat de la I Guerra Mundial (1914 – 1919) i la crisi econòmica dels anys 1930’, fan decaure l’exportació dels champagnes francesos. Aquest fet és aprofitat pels exportadors d’escumosos catalans i es guanyen un lloc en els mercats internacionals, arribant a exportar centenars de milers d’ampolles per tot el món.

Altres empreses i elaboradors de la zona de Sant Sadurní seguiran l’exemple de Codorniu i propiciaran que Catalunya es reafirmi com el principal feu de la bombolla a tot l’Estat Espanyol, fins a dia d’avui.v

Treballador durant el procés de degollament d’una ampolla, 1901. Arxiu Nacional de Catalunya, ACAP20-1046-N-70.
Treballadors al Celler Gran de Can Codorniu, obra de l’arquitecte català modernista Josep Puig i Cadafalch, durant el procès d’embotellatge, principi segle XX. Arxiu Nacional de Catalunya, ACAP20-1046-N-32.
Visita d’un grup d’assistents al V Congrés Internacional de Publicitat als cellers Codorniu, 1935. Autor: Josep Maria Sagarra. Arxiu Nacional de Catalunya, ANC1-585-N-10961.

Manuel Raventos representa la suma de factors que propicien que s’origini el sector cavista a Sant Sadurní: control del coneixement científic i accès a les tècniques necessàries per controlar la segona fermentació en ampolla; la sistematizació de les indústries complementàries com la producció d’ampolles i taps; i finalment, la conceptualització moderna de la publicitat en la comercialització del vi en un màrketing incipient.

ESQUIROL, M. (1881), Elaboració dels vins escumosos. Barcelona: La Renaixensa.

Manuel Raventos representa la suma de factors que propicien que s’origini el sector cavista a Sant Sadurní: control del coneixement científic i accès a les tècniques necessàries per controlar la segona fermentació en ampolla; la sistematizació de les indústries complementàries com la producció d’ampolles i taps; i finalment, la conceptualització moderna de la publicitat en la comercialització del vi en un màrketing incipient.

Interior de la Cava Codorniu, on es veu un foudre amb un retrat de Josep Raventós i Fatjó sobre una làmina de metall repujat, prin

La paraula “cava” (del català, espai sota terra on reposen les botes de vi pel seu envelliment), apareix per primera vegada en documentació oficial en un decret llei al 1959. Serà aquest concepte el que s’escull per denominar i algutinar tots els vins escumosos de mètode tradicional, i al 1972 es consituirà la DO CAVA.

Fragment Ordre de 02.07.59 (BOE 04.08.59). “Normas de comercio de los Vinos Espumosos y Gasificados”.
Per més informació